Demà començo una nova activitat relacionada amb el món de la teiximenta. La Marina Adroguer de Somnis de Llana, una de les botigues amb més encant que conec, ens ha preparat una nit al cine teixint, què més puc demanar? Sort en tenim d'ella...

Pues sí, escribo esta entrada después de más de un año de tener abandonado el blog. La rapidez de Facebook ha hecho que lo deje de lado. Además he abandonado un poco, bastante, el patchwork. Ahora me dedico a la lana y el algodón... a TEJER.Os...

Però no és veritat... Pero no es verdad... Aquí van algunes cositas... en Navidad más.Petonets noies...

 Sí, ja se que som a finals d'agost, però encara no havia publicat res. Doncs això, a principis de juliol, del 5 al 12 vàrem fer el nostre viatge somniat: París. Un viatge molt esperat per tots quatre i molt planificat. Tot va anar molt bé i...

Petonets noies...

Últimament cosir poc, fer ganxet una mica més. Us ensenyo algunes cosetes que estic fent ara. Uns punts de llibre que vaig fer per Sant Jordi i per a una amiga de la meva filla.Vaig trobar el patró aquí. Últimamente coser poco, hacer...

No se què ha passat a casa meva...No se que ha pasado en mi casa... Tant la meva mare com jo hem estat posseïdes pel blau i el taronja.Tanto mi madre como yo hemos sido poseidas por el azul y el naranja.De moment 24... i encara falten.De momento...

Arriba la primavera??? M'he afegit a una iniciativa que em sembla preciosa i de la que podreu trobar més dades aquí. Es tracta de fer tapets de ganxet en color blau (cel) i en color taronja (lluita contra la leucèmia) i portar-los el dia 23 de març...

Us ho ensenyo sense bloquejar. Me'l va demanar l'Àngela fa molt de temps i estava amb els projectes que tinc aparcats. Ahir per fi l'he acabat. Ara ens faltarà una foto amb la model. Os lo enseño sin bloquear. Me lo pidió Àngela hace mucho...

Mucho tiempo sin pasar por aquí. Ha sido un final de año bastante duro. El 11 de noviembre murió una gran amigo, Miguel... Lo hizo sin avisar. No hay derecho.  Lo echamos mucho de menos.Por otro lado, también ha habido cosas bonitas, mis...

I no són per a mi... /Y no son para mí...Petonets noies...

Els mes pares van arribar a Catalunya fa gairebé 50 anys , amb el meu germà. Jo ja vaig nèixer aquí i em sento catalana. No m'oblido dels meus orígens, però em sento catalana i així ho visc.Parlo i escric les dues llengües perfectament i només...

Per al Liam.../ Para Liam....Petonets noies...