Es van fent grans...  El temps passa molt ràpid! jo diria que... massa ràpid! Fa dos dies em posaven la Clàudia en braços, i ara ja va a l'escola dels "grans"! i en Pol... ai en Pol, se m'escapa! Ja ho diuen que el segon no es viu de la mateixa manera. El primer estira, i ja no pots dedicar-hi tota l'atenció que voldries... Amb tot, estic molt contenta dels dos petits, de com van creixent, de les coses amb què em sorprenen... això de ser mare, ningún te n'ensenya, però us puc...

És un gust quan fa molt vent pujar dalt d’una muntany i fer volar un estel! Toni